Fou el gran mestre en l´art de la perspectiva linial. La que coneixem avui dia amb punts de fuga, cònica o artística. La que permetia dibuixar i pintar com veuen els nostres ulls, i enganyar-nos quan veiem un quadre, i fer que ens sembli real, versemblant. Com pot ser que un espai bidimensional ens doni la sensació que és tridimensional? Doncs aplicant correccions òptiques a les superfícies de manera que les línies de profunditat es troven en punts a l´horitzó, deixant de ser paral.leles, malgrat que ho siguin. I entenent que tot el que s´allunya es veu més petit. Les càmares fosques, la ciència i l´òptica varen aportar coneixement.
Primer Brunelleschi, més tard la valiosísima aportació d´Alberti, idolatrat per Leonardo, varen pautar la manera de pintar i copsar la realitat dels artistes del renaixement, i dels que els varen seguir.
Però assolida la perspectiva linial, la perspectiva que va aportar Da Vinci fou l´anomenada perspectiva aèria. L´ sfumato. Llum, ombres i colors, desdibuixen les línies i els colors. Els pintors han de plasmar l´aire que embolcalla i difumina els cossos, el que fa que tot s´interrelacioni i es desdibuixi formant un tot molt més real i versemblant als nostres ulls. Grisos i tons.
Així dons, Leonardo, com va aprendre dels seus antecessors, primer dibuixava les línies per posar-ho tot a lloc. I després desdibuixava, posava llums, ombres, colors, veladures, vapors...fins que les línies s´sfumaven, els contorns desapareixien.
També és un precursor en màquines i artefactes per volar, per preparar espectacles per distreure a l´exigent cort de Milà.
Observant el vol de les aus i les formes de les ales, Da Vinci fabricava atrezzo per a espectacle i va dibuixar nombroses màquines, autòmates, odòmetres, va dissenyar tancs i invents musicals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada