Leo 2019.
La Leo és una noia de quinze anys, filla de
família monoparental. La seva mare va decidir tenir una filla als trenta-cinc anys. No tenia
parella estable. Volia ser mare i va recórrer a la inseminació artificial. La
noia ho sap i ho té assumidíssim. La mare de la Leo, la Cristina,
infermera i estudiant de filologia anglesa a hores robades, va posar-li a la
seva filla Leo, com la seva àvia, amb qui s´havia criat i a qui adorava. En
realitat és deia Leocàdia, però tothom li deia Leo. La Cristina va buscar el
significat del nom: brillant, li agradà l’adjectiu. A més, la va
fer acabar de decidir una exposició del
tal Da Vinci, encara que no sigui en realitat el mateix nom. A casa tenen un munt de llibres del geni del
Renaixement.
La Leo és una
tastaolletes. Voldria dedicar-se a la informàtica, trasteja tot el dia amb
ordinadors, però també és una lletraferida, entusiasta de l´art urbà, el
disseny gràfic, els jocs de taula, de rol i els videojocs, la poesia, i tota
mena de música. Tota, exceptuant la que sona a les emissores convencionals. En
un mercat de vell va trobar-se amb un duduk i el va comprar. El du sempre a la
bossa amb la seva funda i l´aprèn a tocar. La Bea, amiga seva des de p3, diu que
sona com un gat trist al qual li fots una coça. Li fascina el seu so, diu que la
transporta de viatge, de bracet en d’altres mons. Gràcies al seu so sent
olors, colors i gustos. Ves que no sigui sinestèsica.
Fa uns mesos la Leo va sortir amb en
Quim, era un bon paio. Ara està enamorada de la Bet. L´altre dia es van fer un
petó i va sentir coses que mai no hagués sospitat. Ah, i es mou en monopatí per
la ciutat.
La Leo té moltes inquietuds, tothom li diu que s´ha de centrar i
deixar-se de rucades inútils. Però ella vol saber i investigar, li preocupen
moltes coses. De fet hi ha mil coses que la repategen i que li encantaria
canviar. Això li va sentir a dir a la Conxa, la seva mestra de 5è, la seva
preferida. Per canviar el món primer
l´has de conèixer. Sempre deia que les coses primer s´han de conèixer per
després intentar-les canviar, per tal de millorar-les. Però li falten hores,
vides, per posar el nas en totes elles.
Leonardo fou un artista total, revolucionari, visionari, que
va transformar i va ser precursor en la manera de veure el món. En els seus
tractats parlava de la perspectiva atmosfèrica o aèria. Sens dubte una manera
diferent de veure i plasmar el món.
Però nosaltres
ens plantegem com seria Leonardo al segle XXI, l´estem buscant: “Wanted”. I el
que tenim clar és que el Leonardo del segle XXI volem que sigui una dona, la Leo. I el que vol la Leo és transformar
i canviar la mirada, la perspectiva d´un món que no li agrada, perquè és hostil
i ple de desigualtats. Tot un repte.
Aquest és el gir argumental que proposem a la figura de Da Vinci, en clau de gènere.
Però i tu, com t´imagines la Leo? Li poses cara? Com vesteix? Quins grans invents la podrien interessar? I a tu? Què voldries canviar? Necessitem idees per transformar el món...
Recomanació: dóna un cop d´ull a aquest llibre!
Aquest és el gir argumental que proposem a la figura de Da Vinci, en clau de gènere.
Però i tu, com t´imagines la Leo? Li poses cara? Com vesteix? Quins grans invents la podrien interessar? I a tu? Què voldries canviar? Necessitem idees per transformar el món...
Recomanació: dóna un cop d´ull a aquest llibre!
Per això, per tractar el projecte Leo en clau de gènere, ens hem posat en contacte amb l´Ajuntament, amb la Tècnica d´Igualtat, la Cristina Vila, per explicar el nostre projecte que té com a objectiu muntar diferents accions o intervencions artístiques, totes elles coordinades en paral.lel.
La primera proposta expositiva la tenim ben aviat. Ens hi hem de posar: ja !
Muntarem una campanya pel dia 25 de novembre, dia internacional per a l´eliminació de la violència contra les dones.
Aquest és el seguiment-encàrrec enviat:
La nostra proposta tindrà com a lloc expositiu els opis (rètols lluminosos) que es podran veure a Girona, i que han posat a la nostra disposició.
La campanya que li vàrem proposar va tenir aquest punt de partida el curs passat:
Ara ens haurem d´adaptar al format vertical i podrien ser una cosa així:
 |
 |
Finalment la proposta de l´Ajuntament s´ha meterialitzat en un únic opi. No s´han imprès individualment ni els missatges en positiu, ni els negatius. Els negatius, es creia que portarien a la confusió i que eren massa contundents. La conclusió: creiem que és un cartell poc valent i visualment poc entenedor...
https://vimeo.com/302396054
Raquel Friera, artista multidisciplinar, planteja una proposta que pretén visualitzar les tasques diàries no remunerades, que majoritàriament fan les dones, i que són poc o gens valorades.
http://www.raquelfriera.net/trabajo/one-year-womens-performance/
https://www.youtube.com/watch?v=JbniCW9Qmc8
I nosaltres què podem fer?...Idees?
Maquillatge i atrezzo. Qui s´apunta?
https://www.instagram.com/p/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada