Zibaldone "Una barreja de pensaments, dibuixos, temàtiques i un plat del mateix nom de l'Emília que es composa d'una barreja de molts ingredients diferents"
Podríem dir que els seus quaderns són la seva gran producció. Se´ls ha anomenat de moltes maneres, però la més emprada és còdex. Les milers de pàgines escrites varen ser agrupades de manera estranya i estan actualment juntes en diversos indrets, formant aquests anomenats còdexs. El de Leichester és un dels més coneguts.
Es diu que Leonado pensava dibuixant, el dibuix és per a ell una eina per copsar els seus pensaments, una manera de resoldre pensaments i idees. En els seus fulls hi trobem juxtaposicions, analogies, connexions, pautes, patrons, d´elements que podrien ser difícils de relacionar. Però sobretot són una manera de pensar, per fer màquines, resoldre tasques útils, segons una manera d´entendre el món mecanicista i empírica.
En els seus còdexs hi podem trobar text i dibuixos de: remolins, elements geomètrics, anatomia, hidràulica i canals , aleacions, màquines diverses (per volar, per exemple), arbres, aigua i el diluvi, o icnofòssils ( petjades i pistes fòssils),...
En ells emprava l´escriptura especular, inversa. Dues teories de per què escrivia així: per encriptar i dificultar el seu enteniment (tesi divertida, però inversemblant) i per qüestions pràctiques, doncs era esquerrà i així la tinta no s´escampava.
Tot això suposa una quantitat ingent d´escrits i dibuixos que volien convertir-se en un tractat que mai va realitzar. Possiblement Francesco Melzi, l´amic i deixeble que va heretar els manuscrits, és qui va compilar, cap al 1550, el Còdex Urbinas 1270.
Després de la mort de Melzi els manuscrits varen sofrir una lamentable dispersió i alguns varen desaparèixer per sempre més.
No us perdeu l´ocasió de veure aquest magnífic llibre. És una acurada i meravellosa publicació, que treballa amb la tècnica del pop-up. Imita el que és un suposat còdex de Da Vinci.
Haurem de crear, entre tots, els nostres quaderns a la manera de Leonardo.
Podríem dir que els seus quaderns són la seva gran producció. Se´ls ha anomenat de moltes maneres, però la més emprada és còdex. Les milers de pàgines escrites varen ser agrupades de manera estranya i estan actualment juntes en diversos indrets, formant aquests anomenats còdexs. El de Leichester és un dels més coneguts.
Es diu que Leonado pensava dibuixant, el dibuix és per a ell una eina per copsar els seus pensaments, una manera de resoldre pensaments i idees. En els seus fulls hi trobem juxtaposicions, analogies, connexions, pautes, patrons, d´elements que podrien ser difícils de relacionar. Però sobretot són una manera de pensar, per fer màquines, resoldre tasques útils, segons una manera d´entendre el món mecanicista i empírica.
En els seus còdexs hi podem trobar text i dibuixos de: remolins, elements geomètrics, anatomia, hidràulica i canals , aleacions, màquines diverses (per volar, per exemple), arbres, aigua i el diluvi, o icnofòssils ( petjades i pistes fòssils),...
En ells emprava l´escriptura especular, inversa. Dues teories de per què escrivia així: per encriptar i dificultar el seu enteniment (tesi divertida, però inversemblant) i per qüestions pràctiques, doncs era esquerrà i així la tinta no s´escampava.
Tot això suposa una quantitat ingent d´escrits i dibuixos que volien convertir-se en un tractat que mai va realitzar. Possiblement Francesco Melzi, l´amic i deixeble que va heretar els manuscrits, és qui va compilar, cap al 1550, el Còdex Urbinas 1270.
Després de la mort de Melzi els manuscrits varen sofrir una lamentable dispersió i alguns varen desaparèixer per sempre més.
No us perdeu l´ocasió de veure aquest magnífic llibre. És una acurada i meravellosa publicació, que treballa amb la tècnica del pop-up. Imita el que és un suposat còdex de Da Vinci.
Haurem de crear, entre tots, els nostres quaderns a la manera de Leonardo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada